FAITH HUBLEY
IN MEMORIAM
Entrevista

Dediquem aquesta edició de Animac 2002 a la memòria d’una de les animadores independents més compromeses amb l’art i els temes del seu temps, Faith Hubley, que va morir el 7 de desembre de 2001.

He de reconèixer que la primera vegada que em vaig apropar a la figura de Faith Hubley, ho vaig fer atreta pel treball que havia realitzat amb el seu marit John Hubley, els tres Oscars, les quatre nominacions i tota la fama del mític director d’art de la Disney i ànima de la UPA. La meva sorpresa va ser descobrir un talent creatiu i un punt de vista diferent en pel·lícules firmades per Faith Hubley en solitari com ara The Cosmic Eye, My Universe Inside Out, Rainbows of Hawaii o Who Am I? Vaig descobrir un altre llenguatge, amb un tempo diferent i una concepció del cinema íntima i universal al mateix temps. Em vaig sentir com qui hagués vist els quadres de Frida Kahlo entrant a casa de Diego Rivera.

Gràcies a la seva distribució en DVD avui en dia és possible veure l’extensa filmografia de Faith Hubley i gaudir d’una animació diferent a l’habitual en un cinema que s’ha d’entendre més com a obra d’art que com a cinema convencional de narrativa clàssica i personatges a l’ús.

Faith Hubley ha estat una de les animadores independents més importants del nostre temps. La seva cosmovisió i la increïble energia vital que hi ha a les seves pel·lícules arriben a l’espectador a través d’un univers gràfic proper a artistes com Miró, Paul Klee o l’art primitiu d’altres cultures.

Amb motiu del Festival Internacional de Catalunya, Faith Hubley va visitar Sitges el passat mes d’octubre. Allí vaig tenir la inoblidable experiència d’acompanyar-la durant la seva estada i, junt amb Kieran Argo (president de Bristol Animation Encounters), conversar sobre la seva trajectòria professional i les seves idees en una entrevista a la vora del Mediterrani, de la qual recullo alguns extractes.

P- Vas ser la noia rebel que no va voler estudiar la carrera de dentista i fins i tot vas marxar de casa abans de ser major d’edat perquè l’escena artística t’atreia massa. Com va conèixer la joveneta de Hell’s Kitchen Woody Guthrie, Pete Seeger i altres grans noms de la música folk americana?

R- Aleshores no tenien un gran nom, o no els vèiem d’aquesta manera. Quan vaig marxar de casa vaig aconseguir una beca a la New Theater School. Per poder-la pagar, vaig haver de treballar a la seva oficina contractant artistes d’una llista de sindicats. Se’ls pagava cinc o deu dòlars, que és el que normalment rebien Woody (Guthrie) i Pete Seeger. Woody era una persona molt carinyosa. Volien cantar per als obrers, i els diners no era el que més els importava. Era una forma de ser totalment diferent. I el mateix passava amb els actors: hi havia grups de teatre que sortien de gira i actuaven per a la gent. M’encantava fer-ho i m’agradava enviar-los a actuar fora. A vegades anava amb ells perquè m’agradava molt escoltar la seva música...

[ Ben aviat a les millors llibreries ]