ARTICLE SWANKMAJER

Explorat ja l’univers de Jan Svankmajer en una completa i suggerent bibliografia, poc queda per afegir. Sempre és millor el silenci que el que és gastat, redundant, intranscendent, l’escriure per escriure. El que segueix és un muntatge, un collage si es vol, d’anàlisis aliens –degudament documentats– i opinions del mateix artista, amanit d’uns breus comentaris, la intenció dels quals no és postil·lar, sinó exemplificar. La resta: la lectura transversal, la llum i les ombres, la reflexió... és a l’obra.

El cos en qüestió

“La representació del cos a l’obra de Jan Svankmajer enllaça amb els discursos sobre el poder. Svankmajer contempla la condició humana com el subjecte d’un creixent estat de flux i desordre; el cos és el lloc en el qual la humanitat projecta els seus desitjos, les seves pors i les seves incerteses (...) Aquesta visió del cos se situa en el centre d’altres discursos que combinen el surrealisme amb les condicions de la postmodernitat.”

1 A Spiklenci Slati (“Els conspiradors del plaer”), una de les seves indiscutibles obres majors, Svankmajer proposa un fecund joc que té com a regla principal l’ús lúdic i sensual del cos. Els conspiradors del títol són personatges conscients, en la seva sensibilitat pura, en el seu aferrar-se al desig de la passió, que el discurs libidinal dóna forma a un catàleg pràcticament inabastable de possibilitats limítrofes del cos. I és que, com va assenyalar el crític Jordi Costa, “quan Jan Svankmajer dibuixa un mapa, el que és geogràfic es confon amb el que és orgànic”.

2 Si l’ús pervers de la forma humana ha estat una constant en el cine d’animació –des de l’estètica cartoon fins a les composicions més avantguardistes i atrevides, a vegades tocant amb la videodansa–, Svankmajer converteix aquell potencial pervers en una font d’inspiració principal. Odes a un cos inestable són Moznosti dialogu (“Possibilitats de diàleg”), en la qual els cossos flueixen en una insensata conversació que mescla els humors i tactes de l’orgànic amb l’inconscient, Muzne hry (“Jocs Virils”), en la qual els cossos dels jugadors de futbol són el territori per una agressiva i infinita manipulació, Otésanek (“El petit Otik”), en la qual un objecte, en principi i per naturalesa inanimat, ocupa l’espai mental d’un cos, o Jídlo (“Menjar”), en la qual els cossos no són més que màquines al servei d’una opressiva estructura social. El cos espiat –a Tichi tyden v dome (“Una setmana tranquil·la a la casa”)– el cos agredit –a Byt (“El apartament”)– el cos torturat –a la ja citada Muzne hry– el cos fragmentat –a Tma-svetllo-tma (“Foscor-llum-foscor”)–, el cos dissipat; aquests són els epígrafs de l’últim capítol del substanciós estudi de Charles Jodoin-Keaton Le Cinema de Jan Svankmajer: Un surréalisme animé.

3 En definitiva, el cos esgrimit.

[ Ben aviat a les millors llibreries ]